Desafecció metòdica i avant, avant, avant

Uncategorized

 

El ¿Vols dir? és com un pas enrere davant de la pretesa evidència. Pas enrere que és estrany i que incomoda els qui se n’aprofiten. 

(…)

El dubte veritable, doncs, ja apunta canvi de vida. Retrocedir davant l’evidència del conflicte i de l’egoisme. No acabar de creure-s’ho i deixar d’aprofitar-se’n. La vida espiritual comença per no cedir. Consisteix a qüestionar-se, a examinar-se i a bregar per ser coherent amb el pas enrere. Sol tenir forma negativa: no precipitar-se, no etiquetar, no córrer de seguida a explicar, no reduir, no jutjar incessantment, i sobretot, mirar de no fer mal. L’exigent vigília socràtica sosté que és millor patir el mal que no pas fer-lo. El ¿Vols dir? davant d’allò que domina és gènesi de vida espiritual i de vida política. Aquest programa negatiu és la millor manera de regenerar el degenerat i d’estar al servei d’una altra comunitat i d’un altra claredat.

J.M. Esquirol, La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana

 

Jo tinc la meua opinió i és més aviat sinistra. Preferesc reservar-me-la ara com ara. Espere dictàmens més serens i relaxats.

J. Fuster, Ara o Mai

Tanmateix, la idea estoica de la nostra capacitat de retirar-nos a la nostra ciutadella interior guardant-nos els nostres pensaments íntims per a nosaltres sols és d’una importància vital, independentment de si això és viable o no metafísicament. Fins i tot els estoics, que feien tant d’èmfasi en el món interior, reconeixien que el que rebem de l’exterior influeix en els nostre pensaments. Però insistien que som lliures de confirmar o negar la veritat de qualsevol dels nostres pensaments, sense compartir-los amb els altres. Així doncs, la nostra ciutadella interior és lliure, independentment de quina sigui la nostra situació, tant si som reis com Marc Aureli o esclaus com Epictet. En la nostra vida interior som radicalment lliures. És gràcies a la manca de transparència, al crani opac, que tenim llibertat per pensar per nosaltres mateixos. Els estoics creien que aquest és el sentit de la llibertat més important. Si per la nostra llibertat interior cal pagar el preu indesitjable de la traïció i la hipocresia, el paguem i prou.

A. Margalit, De la traïció

La negreta i el ratllat són meus.

Anuncis

Cretinisme

Uncategorized

La cèl·lula indueix al capitalisme; el capitalisme, a la paternitat; la paternitat…

I, és clar, consegüentment, a discursos maternalistes de casta que reivindiquen jerarquies vitals i privilegis polítics derivats, que es pretenen amb capacitat alliberadora i exemple d’apoderament.

El mecanisme funciona amb molta cura.

El meu cos i la meua vida per a aturar-lo(-hi)!