Cool-coents, tal com sona

Uncategorized

O coentor bienentendida.

Mitjans que tramen el ridícul relat intel·lectual d’allò que, en vernacle i sobre/a la terreta, pot ser tolerable i modern(ita). Fins al punt de legitimar l’interés d’una novel·la sobre la Guerra de Sucessió perquè té una visió cosmopolita!

Xe, el valencià però espanyol -mai català- de tota la vida que s’adreça a un target (universitari, urbà, en la trentena i avall; home, diria, o sobretot) que, heus ací l’encert, en general, no s’hi reconeix, però que, per fi, se sent còmode en la possibilitat d’emmirallar-se en una certa normalitat mancada d’estigma que no exigeix militàncies o marginalitats, sinó consum cultural.

Només ho constate, com tampoc no obvie la grisor i el silenci que al voltant s’hi oposen. O com el modernitisme bessó, sord, mut i cec del veïnatge.

Ni de guant ni d’espardenya

Uncategorized

Cassallisme i comboiet no com a extrems d’un contínuum sociològic, sinó com a Yin i Yang de l’actual fenomenologia valenciana.

Dins de la dilatada construcció d’un nouvell, per neorenaixencista, relat identitari en un marc de minorització i d’hostilitat nacionals com més va més recurrentment nega(ciona)t, el primer aplegaria aquells que es volen més revoltats i que viuen estalvis en la impossibilitat; el segon, aquells que són més de fer el modernita i del possibilisme.

Simptomàticament, valoren d’igual manera -i desmesurada- la cultura popular.

A fora de, tot som anatema.

En fi.

 

 

Els tuits que no faig: #4Llenguasoc

Uncategorized
  • Discurs inaugural del conseller força tuitable.
  • Els d’Aragó i el què diran…
  • La llengua no és una cosa, malgrat que hi insistesca la Directora General de Política Lingüística de les Illes Balears; amb retòrica de la ❤️da.
  • Per què el responsable de l’Àrea de Catalanitat del Consell Interdepartamental dels Pirineus Orientals, tot i el lleu accent francès que -trobe- prova d’evitar, incorpora una puntual interferència castellana?
  • D’infraestructures (1): som els països que no som i tenim els ponts aeris que tenim. La Directora General de Política Lingüística de les Illes Balears ha d’anar-se’n volant.
  • Impecables Nathalie Torres i les intencions governamentals que declara.
  • Andorra sempre és Casanostra, segons el Cap de Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra.
  • D’infraestructures (2): el vol del síndic de l’Alguer arribarà amb retard.
  • La subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens convida al cinema -en català, és clar.
  • I que cadascú hi rosegue el que vulga: roses, crispetes, etc., o palomitas.
  • D’infraestructures (i 3): el síndic de l’Alguer, ja aterrat i entaxinat, és a Porta Ferrissa!
  • Hi ha un membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que esmorza/almorza sol, apartat -voluntàriament, diria- de tothom. És una dada?
  • El síndic de l’Alguer diu: menester re❤️dar…
  • Tot i la contigüitat entre la taula dels ponents i la pantalla dels tuits, no hi sé veure sempre la continuïtat…
  • Arribada és l’anàlisi, que no és completament de mal piular. Malgrat això, no és gens fàcil fer-ho; mireu, si no em creieu, la pantalla del tuit anterior.
  • Provem-ho, però. L’absència del català en els sistemes d’ensenyament i l’absència d’estatus nacional -encara que no únicament- posen la dada en el cel!
  • El catalanoparlant, quant a l’ús social de la llengua, è mobile i est inconstante i es voluble
  • Falten dades! El que aquestes, de moment, no indiquen, ho vol indexar el ❤️ Així, sembla que, si no ho eviten les urnes, les tindrem totes d’arreu. A la pròxima.
  • Bestiari (1) A la llum de la tendència sobre el grau d’acord en relació amb la unitat lingüística, potser la Bitxa només és un fardatxet… N’esperarem amb candeletes les dades (valencianes) anunciades suara!
  • X. Vila, que en sap. La llengua no és una cosa -ho veieu?! Fortaleses, febleses, oportunitats i amenaces. I estrès sociolingüistic.
  • A la recerca de la inversió en recerca sociolingüística. Aspra costa, si ho valoràvem ausiasmarquianament.
  • Bestiari (2) MA Pradilla, que en sap. Els sociolingüistes som una fauna de pelatge divers.
  • Així, com que som en un ecosistema especista…
  • Una Jornada profitosa, amb una carpeta bibliogràfica preuadíssima.
  • I que n’és, de fantàstic l’Ateneu Barcelonès!

Empleneu el vuit (sic) amb la pròpia meravella: Visca [ ]!

Uncategorized
Algemesí, 08/09/15 Foto: Helena Gandia

Algemesí, 08/09/15
Foto: Llúcia Palacios

Helena Gandia m’envia aquesta foto bellíssima de Llúcia Palacios que em recorda quin dia som: 8 de setembre, dia de les mare de Déu trobades; de la Salut, d’Oreto, de l’Antigua, etc. I de la Muixeranga.

I que em duu al pròleg ric, ple d’Història i de connexions literàries, que Jordi Joan Baños fa a la seua traducció del relat dels viatges de Jordanus Catalanus, Meravelles descrites per frare Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys (Angle Editorial, 2014). Hi llegim:

En una picada d’ullet fruit de la casualitat -llevat que un cregui en el miraculós, més que en el meravellós-, Tana és també l’epicentre de la tradició castellera a l’Índia (juntament amb la veïna Vasai -Baçaim-, que també va ser portuguesa). Val a dir que tres colles de castellers catalans -els de Vilafranca, Sants i Mataró- ja han actuat a Tana, el 2011, 2013 i 2014, respectivament. De l’actuació dels primers, en un context que posa la pell de gallina, en vaig informar in situ per a La Vanguardia. El que segurament cap d’ells no sospita és que no es pot descartar un remot origen comú dels govindes -els castellers indis- i els castells catalans. Aquest origen no pot ser altre que les processons catòliques, en què està documentat que al segle XVI o XVII  comencen a aparèixer les moixigangues, després anomenades balls de valencians. Repetim que, entre 1580 i 1640, tant Valls com Tana, Barcelona com Bombai, estaven sota la mateixa monarquia hispànica, i que la circulació, sobretot de religiosos, que ja venia d’abans -recordi’s el valencià Cosme de Torres, el català Antoni de Montserrat o el navarrès Francesc Xavier-, era un fet.

Oh, meravella! Beatus ille qui cogitare absque verba!

Així, amb aquest nou acoblament de(ls) sentits, òmplic el meu vuit amb un Visca cada atzaneta i cada enxaneta de tot el meu país!